AQUEST-REU-TIPUS, NO M’AJUDA: Què fem amb els rols de gènere?

Durant l’activitat s’han programat per a totes les edats els tallers següents:

Activitats presencials:

• La força dels estereotips: Les paraules de la cura

Els estereotips de gènere són un conjunt d’atributs que s’assignen a les persones perquè pertanyen a una categoria oa una altra. Molts nadons ja neixen en entorns estereotipats on construeixen la seva identitat de gènere en funció d’aquesta socialització diferenciadora. Abans de néixer ja ens hi estem comunicant en funció del seu sexe i construint espais no igualitaris. Els nadons són tractats de forma diferent segons el seu sexe, això fa que la construcció social de les seves identitats de gènere es desenvolupi atenent els estereotips de gènere tradicionals associats a homes i dones. El component cognitiu de l’actitud o estereotip, que es genera a través de la nostra interacció social, es configura com una representació mental definida culturalment i, per tant, està subjecte a determinants socials, ideològics i culturals (Vázquez i Martínez, 2008).

La discriminació envers les dones i els biaixos de gènere en edats preescolars gairebé no és perceptible, però podem comprovar com a partir de l’etapa infantil, les nenes i els nens comencen a mostrar diferències en l’atribució de rols socials a homes i dones, fet que augmenta amb ledat. Per aquest motiu és important analitzar els estereotips de gènere en edats primerenques.

Amb aquesta activitat comprovem com les i els menors trien, prefereixen i/o associen determinades joguines, activitats i colors a nenes o nens en funció dels seus estereotips de gènere.

Com interactuen nenes i nens amb un nadó? Què li assignen i projecten en relació amb el futur?

D’una manera lúdica i divertida podrem treballar amb aquests menors els seus estereotips i deconstruir allò que ja hem construït.

Paraules i conductes associades a la cura.

Projeccions de la vida del nadó

• “Et repte: Anomena tres!” Els estereotips a la Ciència, la Literatura i les Arts.

L’activitat “Et repte: Anomena’n tres!” consisteix a aconseguir nomenar 3 persones, primer de sexe femení i després de sexe masculí, que destaquin en 3 diferents àmbits coneguts per la societat. Aquests àmbits seran ciència, literatura i arts. Per fer-ho, se sol·licitarà la participació d’un mínim de 2 persones per fer una petita competició. Es mostrarà un cartell amb allò que cal nomenar i es verbalitzarà al seu torn. És aleshores quan les persones participants aixecaran l’utensili en forma de mà per demanar el torn. La persona o l’equip que abans l’aixequi i l’encerti, guanya.

Amb aquesta activitat es pretén posar de manifest la invisibilització que pateixen les dones en diferents àmbits professionals públics i com la influència del sistema sexe-gènere ens ha afectat i segueix fent-ho actualment donant com a resultat el desconeixement de la participació de la dona en infinitat àmbits.

Especial atenció es posarà a aportacions científiques tan rellevants per a la humanitat fetes per dones.

Se sol·licita que endevinin qui va descobrir quina troballa

Detecció de la ràdio senyal d’un prémer (Jocelyn Burnell)

Primer algorisme de programació (Ada Lovelace)

Sistema precursor de Wifi (Hedy lamarr)

Proteïna que regula el creixement del sistema nerviós (Rita Levi- Montalcini)

Telomerasa (Carol Greider)

Fissió nuclear (Lisa Meitner)

Qui i com es construeix la història

A la literatura, tant infantil com d’adults, s’ha debatut molt sobre com reprodueix els estereotips i rols de gènere, així com el seu paper en el canvi social d’aquests. Fins al punt que s’està reflexionant des de fa uns quants anys sobre si hi ha una literatura pròpia de i per a les dones, és a dir, si les dones fem una literatura amb unes característiques concretes si la comparem amb la literatura escrita per homes. Fins i tot es podria arribar més lluny i pensar si les dones llegeixen un tipus de literatura diferent de la dels homes. A això caldria afegir-hi el debat sobre com serien els personatges femenins i masculins creats per homes si haguessin estat escrits per dones ia la inversa. Aquestes reflexions ens ajuden a desemmascarar i visibilitzar la construcció de les històries de vida dels personatges dels relats i des de quina perspectiva de gènere s’han escrit. Des d’aquesta base en aquesta activitat es proposa establir una relació entre la literatura i els aspectes de gènere que puguem entreveure en els relats que s’utilitzaran en aquesta proposta.

Concretament, es tractarà d’esbrinar si el relat presentat ha estat escrit per un home o una dona. Així mateix, demanarem un posicionament sobre el sexe dels personatges en funció de les emocions, pensaments i conductes que apareguin al relat. Amb això l’objectiu que es persegueix a l’activitat és identificar o analitzar aquest grau d’adequació social entre sexe i gènere

• Qui fa què? Corresponsabilitat i percepció de justícia.

A la investigació psicosocial, el pes en la responsabilitat domèstica i de cura s’ha relacionat amb la percepció d’injustícia. Així, en l’àmbit de la parella, s’ha estudiat quin tipus de distribució del treball no remunerat és el que provoca un sentiment d’injustícia més gran, distribució valorada a través del percentatge d’activitat realitzada per cada persona (Yago i Martínez, 2009). La realització d’aquesta activitat planteja una valoració d’aquest treball a les parelles que hi vulguin participar. A través d’una sèrie de preguntes sobre la distribució del treball i de les cures, cada participant valorarà la seva inversió en hores dedicades a la feina no remunerada (alimentació, ordre i neteja, gestions familiars, cura física i emocional de terceres persones, participació comunitària, activisme…), remunerat (ocupació, formació, transport…) i activitats de caràcter personal (lleure, esport, necessitats bàsiques com descansar, dormir, menjar, higiene…), així com la percepció de justícia que aquesta distribució li suscita en comparació amb la puntuació obtinguda pel seu acompanyant. Es discutiran resultats de recerca a partir dels resultats obtinguts a cada parella. Així mateix, veurem si a la percepció d’injustícia hi influeix el tipus de contribució que l’altra persona fa; si el reconeixement social d’aquestes funcions afecta; si el grau en què el treball de cures és considerat una experiència valuosa i positiva és rellevant; què passa quan es trenquen les expectatives dels rols de gènere que una persona té sobre l’altra… Obrirem el debat cientificosocial al món de la parella i de les cures!

Activitats Online:

• Qui és aquest home?

Els participants podran contestar, mitjançant codi QR, les escales en línia per a la valoració del grau d’adscripció a diferents dimensions que tradicionalment s’han pensat característiques de la masculinitat. La puntuació a l’escala us informarà del grau d’adscripció a aquest model.

• Les conductes sexistes

Les participants podran contestar, mitjançant codi QR, l’escala validada per a espanyol de sexisme experimentat (Martínez-Marín i Martínez, 2023). La puntuació a l’escala us informarà del nivell de sexisme que han rebut en la seva experiència diària.

 

Coordinació: María del Carmen Martínez Martínez, Departament de Psiquiatria i Psicologia Social, Universitat de Múrcia.

Dia i hora: 29 de setembre, de 18 a 22 hores.

Lloc: Pati del Campus de la Mercè, Universitat de Múrcia.